DISTORSIÓN ATRIBUTIVA
El tetrahidrocannabinol es el alcaloide con más psicoactividad del cánnabis. Escribo esta carta porque creo que por mucha información que tengamos al respecto parece que muchos de los que fuman porros no se enteran o no se quieren enterar de los efectos que esta droga produce en las esferas cognitivas, emocionales y psicosociales. La distorsión atributiva del cánnabis conlleva a que quien fuma porros no tiene la necesidad de dejarlo y, si le entran paranoias no las relacionara nunca con el consumo de esta droga. ¿Por qué se ha dejado de insistir en los medios de comunicación del peligro que conlleva el consumo de hachís?. Ya lo decía aquel anónimo contemporáneo: De la piel para dentro empieza mi exclusiva jurisdicción, elijo yo aquello que puede o no cruzar esa frontera. Soy un estado soberano, y las lindes de mi piel me resultan mucho más sagradas que los confines políticos de cualquier país.
HÀBIT PERILLÓSHistòria de droguesIsmael Juli GarcíaArenys de MuntFeia molt temps que no parlava amb un conegut meu cocaïnòman, i les seves paraules em van omplir de satisfacció. Després d'una teràpia intensiva, s'ha rehabilitat. M'ho va explicar amb llàgrimes als ulls. Va dir que de 45 cocaïnòmans de la clínica de desintoxicació on va estar, només tres --inclòs ell-- s'havien desenganxat al cap de sis anys. ¿Significa això que sortir de les drogues és molt difícil? Les estadístiques indiquen que el percentatge de pacients que es recuperen és mínim. ¿Què és el que es fa malament, llavors? ¿Pot ser la falta de voluntat per part dels drogoaddictes? ¿Funciona el Pla Nacional Sobre Drogues?El meu amic em va explicar que la gent no entén, o no vol entendre, que darrere d'una addicció hi ha molts problemes de personalitat, de baixa autoestima, de depressió. Em va animar a escriure aquesta carta perquè llancés un missatge a tots els que estan atrapats per la reina mare de les drogues, la cocaïna, i així explicar-los que quan deixes aquesta maleïda droga se solucionen fins i tot els problemes que semblava que no tenien solució.
Més centres públicsIsmael Juli GarcíaArenys de MuntL'assumpte de les drogues és, per desgràcia, un problema mundial. La majoria tenim algun conegut o familiar que ha estat ficat en les drogues. Només aquestes famílies saben que malament que es passa i els pocs recursos socials existents per fer front al problema. A la xarxa sanitària pública catalana existeix un servei, anomenat CAS, especialitzat en l'atenció i el seguiment de les drogodependències. Si un addicte no disposa de recursos econòmics, es pot dirigir al seu metge de capçalera, on se l'informarà del CAS. Però si té una situació econòmica privilegiada, pot anar a una clínica privada residencial, on el tractament serà més individualitzat i l'atenció, més exhaustiva. El preu d'aquests centres oscil.la entre els 2.000 i els 4.000 euros mensuals. L'Administració hauria d'actuar amb urgència en aquest àmbit i crear centres residencials per a drogodependents sense poder adquisitiu.
Hola a todos
Espero que os guste mi blog.
Gracias.
